Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

"Som rurals, som futur!"

Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19 | secretaria@arca-dr.cat

El món rural s’ofereix als joves com a projecte de vida

El món rural s’ofereix als joves com a projecte de vida.

El "Mirador de Catalunya", del Diari La Vanguardiadedica aquesta setmana a la joventut i la nova ruralitat. Amb l'objectiu de conèixer les oportunitats laborals reals que ofereix el camp, així com els avantatges i inconvenients d'anar-hi a viure, s'ha realitzat un debat amb la participació de representants institucionals i agents del territori implicats. Moderada per la periodista Cristina Puig, la taula  ha comptat amb la participació de Laura Dalmau, subdirectora general de Planificació Rural;  Cesc Poch, director general de l’Agència Catalana de la Joventut; Sebastià Mata, alcalde Maldà i membre de MUNIXIC; Maria Faura, tècnica de Turisme i Patrimoni del Consorci del Lluçanès; Eduard Trepat, tècnic de la Fundació Món Rural; i Quiònia Pujol, biotecnòloga, agricultora i productora cervesera.

A l'article "El món rural s'ofereix als joves com a projecte de vida", Cristina Puig fa un recull de les qüestions tractades durant el debat, a la vegada que ens presenta algunes de les idees i projectes que s'estan impulsant a Catalunya per atraure als joves als territoris rurals. 

 

A continuació us detallem l'article publicat a La Vanguardia:

L’envelliment de la població a les zones rurals i la progressiva pèrdua d’habitants als pobles més petits en favor de les zones urbanes s’ha convertit en un dels principals reptes de les administracions a l’hora de garantir un relleu generacional que asseguri el futur del territori.
Segons dades de l’Observatori del Món Rural, els municipis catalans continuen perdent població encara que la tendència negativa va a la baixa i s’ha passat de perdre 5.131 habitants l’any 2016 a perdre’n 2.839 l’any 2017. En canvi el conjunt de municipis urbans gairebé  dobla la població que guanya respecte l’any anterior. Una de les principals causes d’aquest abandonament de l’entorn rural es produeix en el moment que els joves autòctons es troben amb la necessitat d’haver d’anar a la ciutat o capital de comarca per cursar estudis universitaris i aquest distanciament acaba trencant el vincle amb el territori i fent més difícil el camí de tornada. Per tal de revertir aquesta situació de despoblament  a les zones rurals, ja fa sis anys que des de la Direcció General de Desenvolupament Rural, la Direcció General de Joventut, la Fundació del Món Rural i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya es treballa conjuntament en el projecte Odisseu amb l’objectiu d’incentivar i facilitar el retorn dels i les joves al medi rural, implicant-hi les empreses ubicades a la zona i donant-los eines que afavoreixin la inserció laboral, l’arrelament i el desenvolupament econòmic i social. Amb data d’aquesta setmana el projecte Odisseu ha registrat 480 joves que han fet la inscripció al programa Retorna dins d’algun dels 17 sectors professionals que s’ofereixen.

La crisi laboral juvenil, que ha complicat molt l’accés a un habitatge de lloguer a les ciutats i per altra banda la revolució tecnològica, que ha afavorit que avui el món rural i l’urbà estiguin connectats, ha propiciat que molts joves s’estiguin plantejant l’opció d’anar a treballar a l’entorn rural i fer-ne també una opció de vida. Això sumat a l’auge del turisme rural i al fet que el concepte de ruralitat ja no s’identifica només amb allò estrictament de pagès sinó amb tot el que té a veure amb el medi natural,la sostenibilitat, el producte local i la preservació del medi ambient, ha contribuït a que l’entorn rural sigui molt més atractiu per aquest sector de la població.
Però, quines oportunitats laborals reals ofereix el camp? Quins son els punts febles d’anar-hi a viure i quins els avantatges? Aquestes son algunes de les qüestions que es van tractar aquesta setmana en el debat dels Miradors de Catalunya sobre joves i nova ruralitat organitzat per La Vanguardia en col∙laboració amb la Generalitat. Al debat, celebrat a l’hotel Alma de Barcelona hi van participar Cesc Poch, director general de l’Agència Catalana de la Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat; Laura Dalmau, subdirectora general de Planificació Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat; Sebastià Mata, alcalde Maldà i membre de MUNIXIC –moviment impulsat per set ajuntaments de Lleida per impulsar accions que ajudin a que els joves es quedin al pobles més petits; Maria Faura, tècnica de Turisme i Patrimoni del Consorci del Lluçanès i membre del festival de Cantilafont; Eduard Trepat, tècnic de la Fundació Món Rural i Quiònia Pujol, biotecnòloga, agricultora i productora cervesera.

La realitat ha posat de manifest que avui, a diferència de com passava fa dues dècades, poques coses diferencien una persona que viu en un entorn rural d’una que ho fa a la ciutat, més enllà de la ubicació geogràfica però tot i aquesta evolució cap a la igualtat, Sebastià Mata denuncia que avui “encara pesa l’estereotip de ser de poble i costa que se’ns tregui aquesta etiqueta de gent endarrerida que anem en tractor a la ciutat i que necessitem els ajuts de la PAC per guanyar-nos la vida”. Sebastià Mata té 35 anys, treballa en un bar i en fa 8 que és alcalde de Maldà, un poble de 227 habitants. Com molts joves va haver d’anar a Barcelona a estudiar Belles Arts i després d’haver viscut a Argentina, la possibilitat d’entrar al govern municipal i treballar per al seu poble el va fer tornar i quedar-se. Des de la direcció general de Joventut Cesc Poch assegura que s’està en el bon camí però encara “cal treballar per fer més atractiva la ruralitat i acabar amb certes connotacions heretades de fa 25 anys” sobretot en un moment en que “molts dels valors dels milenials es troben dins d’aquesta nova ruralitat”.

El projecte Odisseu ha permès catalogar les tipologies de joves que s’instal∙len en el món rural. Laura Dalmau explica que n’hi ha quatre: la pagesia tradicional arrelada, que és aquella que no marxa i s’instal∙la a l’explotació dels pares o en una de nova i compta amb el suport de la família; la tradicional mòbil que ha nascut en una família que té explotació agrària i que després de treballar o estudiar fora torna amb les facilitats que comporta disposar de terres familiars; la nouvinguda rural que és la que neix en zona rural però no en una explotació familiar agrària, per tant té vincles amb el món rural però no tradició familiar relacionada amb el mon agrari i finalment la nouvinguda urbana que no té cap connexió prèvia amb el món rural. Per percentatges, “el 40% venen de la pagesia tradicional mòbil, el 30% de la tradicional arrelada i curiosament, els nouvinguts urbans passen per davant dels rurals, amb un 17% enfront del 13% i amb una clara tendència positiva pel que fa a la incorporació de dones”, celebra la representant del Departament d’Agricultura. I és que si abans fèiem referència als estereotips respecte al “ser de poble” hi ha una altra realitat que encara perdura al món rural i és la seva masculinització. El sector rural continua sent molt conservador. La Quiònia Pujol explica que a Almacelles no coneix cap dona que faci de pagès. “Avui dia encara costa veure una dona dalt d’un tractor i en canvi és habitual que treballi a l’hort o donant de menjar als porcs i les gallines” i afegeix que si ets dona i a sobre nouvinguda sense tradició al món agrari “et crucifiquen i això és molt dur tant per a homes com per a dones que volen emprendre al món rural”. Eduard Trepat puntualitza aquestes dades afirmant que “al món rural la relació és de 49% dones i 51% homes mentre que al món urbà s’inverteixen els percentatges, per tant sí que hi ha més homes que dones però estem molt a prop de l’equilibri”, assegura. Precisament un dels sectors amb més presència de dones que estan desenvolupant iniciatives empresarials és el del turisme rural, explica Maria Faura ara bé, afegeix que viure únicament del turisme rural és molt difícil “perquè hi ha molta afluència els caps de setmana i cases molt boniques que estan pràcticament buides entre setmana”. En qualsevol cas destaca en positiu que aquest tipus de negoci “ha ajudat a diversificar economies familiars” i també campanyes com “Benvinguts a pagès” que han potenciat el concepte de “live as a local”, és a dir, viure com un local i experimentar tot el que representa.


L’èxit d’emprendre un projecte al món rural depèn de molts factors. En aquest sentit, no hi ha diferències amb el fet d’emprendre al món urbà. “Quan arribes a un poble no t’esperem a l’entrada amb un xec regal, un habitatge i una vida social fantàstica, t’ho has de guanyar com a tot arreu”, s’exclama l’alcalde de Maldà ara bé, les dades demostren que algú que vingui de tradició de pagès ho pot tenir més fàcil per tirar endavant, com ara facilitat per accedir a terres de conreu, que és un dels grans problemes amb que es troben aquells que volen portar a terme una activitat agroalimentària. La Quiònia Pujol viu a Almacelles on produeix una desena de cerveses artesanes sota la marca Lo Vilot elaborades amb ingredients de collita pròpia. També va estudiar i viure a Barcelona i quan va decidir tornar per emprendre el negoci, venir d’una família amb tradició pagesa ho va fer tot molt més fàcil. “Tornar a casa i poder disposar de terres, magatzem i maquinària és bàsic si vols innovar o continuar dins del món agrícola”, assegura. Des de la Generalitat s’ha detectat el problema de l’accés a l’arrendament o compra de terres, sobretot perquè és un món el en el que desprendre’s d’hectàrees costa molt. “A la pagesia tradicional la terra està en mans de qui la té i no es ven així com així”, apunta Laura Dalmau per això des del Parlament s’està treballant de nou en la Llei d’Espais Agraris que va quedar aturada amb el 155 i que ha de servir per fer un registre de terres que es puguin posar de lloguer. Un dels avantatges d’anar a viure a zones rurals son els preus dels lloguers, més econòmics que a les zones urbanes. Segons l’Observatori del Món Rural l’any 2017 el cost mitjà del lloguer era de 384 euros al mes, clarament inferior als 601 euros de mitjana del preus de ciutat. De totes maneres el món rural tampoc se salva de la tendència alcista de preus. De fet, Cesc Poch considera que l’habitatge i els serveis son els punts febles a corregir. “No hi ha tipologia de l’habitatge per a l’emancipació i algunes de les cases de pagès disponibles son molt grans o molt velles i costa llogar-les” i afegeix que pel que fa a les llars d’infants, “hi ha pobles que no en tenen i ja de petits han de marxar fora”.


Quant a la millora a nivell de connectivitat terrestre i digital, amb noves infraestructures viàries i també amb l’accés  a Internet, els ponents destaquen que encara avui hi ha pobles amb una instal∙lació precària pel que fa a la fibra òptica i aquest és un dels greuges més destacats. Per tot això és important que la persona que vol provar sort en el territori, cal que no només ho faci des d’un plantejament estrictament laboral perquè aquesta decisió implicarà molts canvis d’estil de vida respecte la ciutat. Eduard Trepat és categòric en aquesta argumentació: “Si ens desplacem al món rural només per tenir feina estarem cometent un error perquè passar de cop i volta del Passeig de Gràcia a un poble de 300 habitants afectarà la nostra adaptació, més enllà de l’èxit del projecte”, conclou. Per tant viure en un poble s’ofereix als joves com a oportunitat laboral però sobretot com a projecte de vida.

Article (Cristina Puig)
Debat 

FONT: La Vanguardia