Capcalera_altres1
"Els pobles mig buits busquen veïns en l'èxode urbà"
10.11.2020

Compartim l'article que "el Periódico" dedica al fenomen sorgit arrel de la pandèmia actual entorn la possibilitat de deixar les ciutats i anar a viure al poble. La creació d'una Agenda Rural des de les institucions on fixar les prioritats per frenar la despoblació rural, o bé projectes particulars i d'associacions que s'han proposat facilitar la connexió entre urbanites que busquen el seu lloc en els pobles i gent de l'àmbit rural, són algunes de les iniciatives que es presenten.

En plena eufòria de gent plantejant deixar les grans ciutats per fer-se el seu racó en un poble o viure en ell, la comissió per frenar la despoblació a Catalunya, integrada per diferents departaments de la Generalitat, ha encarregat a quatre entitats la preparació d'una agenda rural. L'Associació Catalana de Municipis (ACM), Micropobles i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, coordinats per l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) han començat a definir accions prioritàries per al desenvolupament d'àrees rurals amb l'objectiu d'atreure i retenir gent i talent i crear més opcions de vida en l'àmbit rural.

En paral·lel, i de forma espontània, estan sorgint iniciatives particulars o d'associacions que s'han proposat facilitar la connexió entre urbanites que busquen el seu lloc en els pobles i gent de l'àmbit rural que pot ajudar oferint recursos o informació que faciliti l'èxode dels urbanites.

És el cas de Repoblem, un perfil de Twitter que Ton Lloret va obrir a l'agost i que ja té més de 12.000 seguidors, 1 agilizador increïble com no ho han pogut ser entitats ni administració fins ara. Lloret és fill d'Igualada, llicenciat en Història i conservador de al Museu Molí Paperer de Capellades. Va viure en primera persona l'emigració forçosa a un poble, Clariana (municipi d'Argençola), per l'alt preu de l'habitatge a la capital de l'Anoia. "En ple confinament, aprofitant que l'interès creixent per instal·lar-se a viure en un poble i deixar la ciutat, em vaig adonar que Twitter sobretot s'usava per crear polèmica, i vaig pensar: o ho deixo, o poso remei i li trec partit en positiu", explica Lloret.

Fixant-se en les trucades ocasionals que s'havien anat fent des de diversos pobles, i tanta gent pensant en l'opció de deixar la ciutat, va crear Repoblem com a punt de trobada de demanda i oferta. La primera trobada ha quallat és una parella amb dos nens que han trobat una masia al Montseny per ser els seus masovers, just el que buscaven. "Només amb aquest cas dono per ben amortitzat el temps que m'ha portat gestionar el Twitter", afirma Lloret. En ell, ofertes i demandes aproximen contínuament possibilitats de trobar el que es busca. Pot ser una  casa, un comerç que es traspassi per jubilació, o qualsevol ocupació. "La gent apunta sobretot a zones no despoblades, com el Montseny i el nord de Girona, també pel seu atractiu paisatgístic. L'Ebre i la plana de Lleida no s'ho plantegen tant", apunta Lloret.

Una altra iniciativa és Viurearural, una plataforma (web i Twitter) amb serveis i recursos que es poden necessitar a l'instal·lar-se a viure a comarques. Aquesta neix en el marc de el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya de la mà del Consorci Alt Urgell - Cerdanya, amb el suport d'ARCA, coordinadora dels grups d'acció local, gestors d'iniciatives privades en 556 dels 947 municipis.

L'habitatge, el gran handicap
Als pobles falta gent, però també cases que els propietaris vulguin llogar o vendre als que arriben amb ganes de repoblar. Segons explica el regidor comarcal de Repoblament a l'Urgell, Sebastià Mata, ni la llei del dret a l'habitatge 18/2007, ni cap de les modificacions posteriors (17/2019) contemplen la possibilitat de negociar amb propietaris la sortida dels seus habitatges deshabitats al mercat de lloguer o compra, fins i tot considerant la possibilitat d'expropiar per fer-ho la pròpia administració. És una cosa que a les ciutats i pobles que no perden població sí que es pot fer, però en els pobles que es considera que perden població, no.

"Siguin on siguin, qualsevol habitatge buit no està complint amb la funció social d'un habitatge", assenyala Mata, que també porta aquesta cartera. "Hem convertit un dret en un bé de consum. I a hores d'ara, quan la Generalitat recapta 10 milions d'euros a l'any per sancions a propietaris que mantenen els seus habitatges buits, en molts pobles la meitat de les cases ho estan i els seus veïns han de marxar a altres llocs a viure per falta d'allotjament", explica Mata.

En pobles com Llardecans, al Segrià, ja s'ha rehabilitat l'antiga casa de metge per llogar-la i als baixos es prepara un altre habitatge. "Són pisos de trànsit per a joves que, si no, anirien a Lleida a compartir pis i, un cop se'n van, és molt complicat que tornin", explica el regidor d'habitatge de Llardecans, Francesc Florensa. A Maldà, amb 237 habitants i 12 alumnes escolaritzats, preparen un inventari d'habitatges i l'impuls de polítiques perquè els propietaris lloguin, oferint garanties, perquè el benefici sigui mutu entre amo i llogater.

"Hem de fer pedagogia sobre la necessitat d'habitatge disponible i també dinamitzar no només amb ofertes laborals al municipi, sinó també a nivell de turisme cultural, posant en valor i recuperant el nostre entorn, amb activitats com el Festival d'escultura a pedra, un element identitari de la nostra zona", explica la seva alcaldessa, Anna Salla.


Una pròpia agenda rural
El 3 d'octubre de 2018 el Parlament Europeu va aprovar una resolució a favor de l'adopció d'una política específica per als territoris rurals de la Unió, l'Agenda Rural Europea. L'objectiu és proposar mesures per tenir més en compte a les zones rurals en les polítiques públiques, i dependre dels recursos i el potencial d'aquests territoris com a eines per al desenvolupament. A Catalunya, inspirant-se en el model d'agenda francès, i després d'un procés d'implicació i participació territorial, es prioritzaran reptes com la millora de la competitivitat del teixit empresarial rural, i de la qualitat de vida dels habitants de zones rurals. L'agenda rural francesa recull punts com: Fer efectiu el dret a la banda ampla de molt alta velocitat garantint el mateix preu independentment de la manera d'accés, inclòs el satèl·lit, i garantir el compliment dels acords de cobertura digital signats pels operadors; donar suport a la creació de 1.000 cafeteries a les zones rurals; fer obligatòries les pràctiques de metges en zones rurals (equivaldria a 3.000 metges disponibles immediatament) i accelerar la contractació de fins a 600 metges assalariats pel Govern en les zones amb recursos insuficients. També es demana millorar l'acollida de la gent gran a les zones rurals i revaloritzar les professions de l'envelliment (formació i remuneració).

Article "el Periódico" 

Comentaris
Tornar Enrere
News_item_thumb_asset
Segueix-nos a Youtube Linkedin Twitter Facebook

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir-li continguts interessants mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Poden canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies

Acceptar