Capcalera_altres1
La 'sorpresa' de ser dona i pastora
05.10.2018

"Som dones,
som ramaderes,
som pastores,
som mares,

som companyes i estem unides".
Així es presenta "Ramaderes de Catalunya", una xarxa de 58 dones ramaderes, gairebé totes joves, que han escollit dedicar-se a aquest ofici.

La Vanguardia dedica un dels seus articles a parlar amb aquestes ramaderes vocacionals que lluiten per ser escoltades i perquè se les tingui en compte en un sector on, tradicionalment, han manat els homes. 


A continuació us detallem l'article publicat a La Vanguardia:

"Som dones, som ramaderes, som pastores, som mares, som companyes i estem unides". Així es presenten a les xarxes 58 dones ramaderes, gairebé totes joves, que planten cara al masclisme en un sector en què tradicionalment han manat els homes. No obstant això, cada vegada són més les noies que volen dedicar-se per elecció a aquest ofici, sense herències. 
S'autodenominen "Ramaderes de Catalunya".

La majoria són joves que porten en solitari o amb uns pocs socis -en ocasions les seves parelles- explotacions ramaderes extensives en què els animals passen el dia al camp. Aposten per una ramaderia de munta natural, producció ecològica i, en la mesura del possible, de venda de proximitat. Sovint veuen la sorpresa que generen quan se'ls veu amb el seu bestiar entre muntanyes i són moltes les que es molesten quan, a l'hora de vendre els seus animals, qui va a comprar-se'ls pregunta pel seu marit per fer el tracte.

Gemma Armillas té un ramat d'ovelles a Algerri (la Noguera). Fins fa molt poc era ella la que sempre treia el ramat a pasturar. La seva parella es dedica a l'agricultura. Ara han obert una carnisseria i el seu marit s'alterna amb ella al pasturatge quan afluixa la feina a la terra. Explica que la imatge d'una dona portant el ramat al camp encara crida l'atenció dels veïns de la zona i dels turistes.
Sovint topa amb interlocutors que donen per fet que és ella qui ajuda en l'explotació algunes hores soltes, quan en realitat és qui està al capdavant. "Jo munyeixo, jo porto les meves ovelles al camp, faig el mateix que el meu marit molts dies i algunes temporades més, i a més porto tasques burocràtiques i la casa", reivindica.

A Eller, un petit poble de Bellver de Cerdanya, Sara Gutiérrez i la seva parella, Miquel Queralt, treuen a pasturar cada dia les seves 36 cabres, a les quals munyen dues vegades al dia. Uns dies les treu ella i altres, ell. Es dediquen a l'elaboració de formatge. Coincideix amb Gemma Armillas en què el sector primari és molt masclista i recorda com causava sorpresa veure-la tallar herba amb la dalla.Com en el cas de moltes dones de "Ramaderes de Catalunya", la Sara no està en aquest negoci per herència. La seva parella i ella són barcelonins que es van conèixer a la Cerdanya de nens quan tots dos estiuejaven allà amb les seves famílies. El ramat de cabres és una elecció personal per la qual han abandonat la seva manera de vida dels últims anys com a fotògrafs freelance en el món de les motos.
"Treballàvem en el mundial de motocròs, amb bones marques i ens guanyàvem bé la vida, però volíem fer un canvi per viure a la natura", explica Sara Gutiérrez. Explica que en comercialitzar un producte ja acabat com el formatge i viure en un poble molt petit, personalment no pateix tant el masclisme com les dones que venen bestiar.

Judit López Cantalapiedra, a Guardiola de Berga (Berguedà), és una de les encarregades de les xarxes socials d'aquesta agrupació feminista. A més de promocionar les activitats de totes elles, el col·lectiu difon temes d'interès per a les ramaderes, com ara cursos de formació i novetats editorials.
El que ens diferencia d'altres agrupacions de dones ramaderes és que ens basem en un ideari de benestar animal: tots els animals són lliures, no hi ha animals tancats, estem tots en la filosofia ecològica i els traiem a pasturar", explica. "Hi ha gent que no es creu que jo porto 150 cabres al camp. Com vols portar tu les cabres?, em pregunten ", relata la Judit.

Majoritàriament aquestes 58 dones es comuniquen de manera virtual i han preferit no crear encara una associació formal. "Creiem que no tenim que constituir-nos obligatòriament  com una entitat perquè, per exemple, ens escolti la Conselleria d'Agricultura. De fet, hauríem de tenir dret a que se'ns escolti encara que tan sols fóssim sols una".

Explica Judit López que l'autoestima de moltes dones de vegades es ressent després de decepcions o discussions masclistes: "Sol passar que aparegui un pastor i digui que vol comprar unes cabres, però quan et poses a negociar, diu que vol parlar-ho amb el teu marit". Aquests conflictes quotidians passen desapercebuts per a la majoria de la societat i amb l'agrupació volen donar-los a conèixer: "A l'unir-nos, podem mostrar com és la nostra vida", afirma.

El seu desembarcament en l'ofici tampoc té res a veure amb la tradició familiar. Va estar cinc anys viatjant per Europa i Àfrica amb una furgoneta i feia treballs agrícoles perquè era el primer que trobava. Així explica els seus inicis: "Em vaig quedar embarassada jove, amb 25 anys; ara tinc 33 anys i volia establir-me i crear alguna cosa d'autoconsum".
Va començar amb cinc cabres i vuit anys després tenen 120 amb la seva parella. Ha pogut combinar el seu treball com pastora amb la criança dels seus fills i fins i tot les ha alletat mentre treia les seves cabres al camp.

Aquestes seixanta dones porten comunicant un any i han celebrat ja tres trobades. Volen canviar les coses al món rural i a les seves xarxes i, segons López, els seus plans de futur passen per cridar l'atenció del sector primari i fer alguna proposta a Mossos d'Esquadra, al Cos d'Agents Rurals i a la Conselleria d'Agricultura.

De fet, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, es va referir aquest dijous a la necessitat de normalitzar la imatge de la dona al món rural durant la inauguració de la "Fira de Sant Miquel" de Lleida. Així, ha expressat el seu desig que el certamen rebés moltes visites i que siguin cada vegada més paritàries: "Espero que hi hagi molts agricultors, i espero veure també a agricultores i ramaderes i empresàries del sector, que ja n'hi ha moltes".

FONT: Diari La Vanguardia

Comentaris
Tornar Enrere
Segueix-nos a Facebook Twitter