Capcalera_altres1
La Xarxa Rural Languedoc Roussillon organitza la primer trobada dels actors rurals de la Euroregió Pirineus Mediterrània (Catalunya, Illes Balears, Languedoc-Roussillon i Midi Pyrénées)
19.10.2011

Amb la participació de prop de 100 persones entre gerents i tècnics dels Grups d’Acció Local integrants del territori de l’Euroregió, juntament amb institucions europees i altres agents rurals es va celebrar a Ille-sur-Têt (regió de Languedoc-Roussillon), els passats dies 6 i 7 d’octubre, la primera trobada dels actors rurals de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, amb l’objectiu de conèixer i intercanviar sobre les pràctiques del desenvolupament rural (fins i tot en la perspectiva dels nous programes LEADER post 2013), afavorir la cooperació en particular en el marc del LEADER i projectar la possibilitat de continuar les trobades entre les xarxes rurals de l’Euroregió.

L'Euroregió Pirineus Mediterrània, nascuda el 29 d'octubre de 2004, és un projecte de cooperació política entre Catalunya, les Illes Balears, Aragó, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées, amb l’objectiu de crear un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la integració social i econòmica del territori. A més, es vol contribuir a la construcció d'una Europa unida, solidària i propera als ciutadans.

L’acte va ser inaugurat per l’entitat amfitriona, la Xarxa Rural Languedoc Roussillon i per la Secretaria de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, amb la Sra. Antònia Sabartés. I es va iniciar amb la intervenció de les quatre xarxes rurals, amb la presència de la Laura Ibànyez (gerent de la xarxa catalana dels GALs de Catalunya, ARCA), Gonçal Seguí (Gerent del GAL Menorca, representant Xarxa Balear de desenvolupament rural), Philippe Peker (responsable pol Europa DRAAF Languedoc Roussillon) i Paulette Salles (Cap de servei Suport als territoris, Regió Midi-Pyrénées). Seguidament, l’expert Jordi Rosell del Grup de Recerca sobre el Desenvolupament Rural de la Universitat Autònoma de Barcelona (DRUAB) va comentar els enfocaments i temàtiques d’aplicació de la política europea de desenvolupament rural en les diferents regions, fent esment que Espanya és el país que té el tant per cent més elevat d’inversió (10,4%) destinat a l’eix 4, és a dir, al LEADER.

També van fer acte de presència les institucions públiques representants de Catalunya i Balears, com la Sra. Laura Dalmau, Subdirectora General de Planificació Rural de la Generalitat de Catalunya, i la Sra. Mariam Pérez Ribas, cap de secció d’ajudes del Programa de Desenvolupament Rural del Govern de les Illes Balears, les quals van fer esment dels primers elements d’avaluació del LEADER 2007-2013. Alguns dels aspectes valorats es van encarar en l’augment de compromís per part dels Grups de Desenvolupament Rural i les mesures majoritàries d’inversió LEADER en les activitats turístiques, microempreses i elaboració de productes agroalimentaris.
La valoració del programa LEADER 2007-2013 es va complementar amb les perspectives per després del 2013, amb Benoît Esmanne fent esment a la combinació del primer i segon pilar de la PAC a partir de 3 aspectes, els agroambientals, la competitivitat i la distribució, per tal de tenir una PAC més verda, més ecològica amb l’ús dels diferents recursos.

El dia següent va comptar amb la participació de diferents gerents dels grups catalans. Mireia Font, gerent del Consorci Leader Alt Urgell-Cerdanya va ser l’encarregada de dinamitzar la taula de debat sobre la cooperació entre els actors i territoris rurals, tenint en compte alguns consells per a cooperar al voltant d’experiències pràctiques. Séverine Bressaud, de la Xarxa Rural Nacional francesa, va comentar que la cooperació entre GALs pot semblar difícil, però va animar que és una aventura excel·lent, de la qual un es pot beneficiar moltíssim del intercanvi d’experiències, on hi ha diferents ajudes a diferents nivells de cooperació pels diferents estats membres. No obstant es va debatre la falta d’harmonització dels estats membres i fins i tot del mateix estat, on una mateixa convocatòria i normativa de cooperació per tots els estats membres facilitaria la cooperació.

Després del debat, els diferents assistents van intercanviar experiències a partir de cinc taules rodones on es podien presentar projectes acabats o en curs, amb la finalitat de llançar ofertes de partenariat i plantejar pistes de cooperació.

La taula d’energia va ser moderada pel gerent de l’Associació per a la Gestió del Programa Leader Ripollès Ges Bisaura, Albert Puigverd, on es  van presentar bàsicament el projecte canvi climàtic i energia (Leader Ripollès Bisaura), el projecte de Responsabilitat Social Empresarial (ADRINOC) i el projecte Masovera (Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central), entre d’altres; a la taula de valorització de productes locals, moderada pel gerent del Consorci Leader Urgell- Pla d’Urgell, Joan Torrent, es van presentar el projecte Gustum (Leader Urgell - Pla d’Urgell), el projecte +vino –CO2 (Leader Priorat – Baix Camp), l’Oli d’Oliva (GAL de les Garrigues), entre d’altres projectes francesos d’obradors col·lectius i mercats de proximitat. Aquesta taula va destacar per una voluntat futura de tots els participants a enllaçar els diferents projectes tractats mitjançant una cooperació transnacional, o si més no aconseguir un intercanvi o transferència de metodologies i coneixements; i a la taula de Turisme i patrimoni, moderada per Jordi Vilalta, gerent del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, es va presentar el projecte de Xarxa verda de turisme rural responsable (GAL de Mallorca), i es va fer esment de la possibilitat de cooperació amb altres països del mediterrani, però la manca de finançament ho dificulta.

Algunes de les principals conclusions que van sorgir a la trobada van ser la complexitat de la metodologia LEADER, amb una necessitat de simplificació del programa i el multifinançament de les estratègies amb la idea que el programa LEADER pugui accedir a més fons financers.
Finalment, la trobada va concloure amb quatre visites del propi territori, subvencionades pel LEADER, com la revitalització d’un poble rural de rere-país amb l’enoturisme i la cultura (a Belesta), la mobilitat dolça, gestió dels fluxos i ecodesenvolupament turístic del Canigó (a Taurinya), la valorització dels productes locals (a Millas) i el desenvolupament econòmic per la valortizació del patrimoni cultural (a Vilafranca del Conflent).

etiquetes: cooperació
Comentaris
Tornar Enrere
News_item_thumb_asset
News_item_thumb_asset
Segueix-nos a Youtube Linkedin Twitter Facebook

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir-li continguts interessants mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Poden canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies

Acceptar