Capcalera_altres1
Me'n torno al poble
21.04.2017

L'efecte dramàtic de la crisi, la rutina urbana, la recuperació de la memòria. Cada persona busca una raó o, potser, cap per tornar on va néixer.

En els últims anys, molts professionals, amb carreres assentades a les ciutats, han decidit reorientar la seva vida i començar una nova etapa en l'entorn rural. A aquest moviment se'l coneix com els "neorurals" i, en aquest grup cada vegada més ampli, es troben moltes dones. Les motivacions i els objectius d'algunes d'elles són molt variats. En l'últim trobada organitzada a Madrid per la Federació de Dones Rurals (FADEMUR) es va posar en valor la feina de moltes dones que han optat "amb valentia", com diuen elles mateixes, per rellançar l'agricultura i la ramaderia en els entorns rurals des d'una perspectiva sostenible.


Marta Alvarez Quintero, "Granxa Maruxa": "Les vaques van venir a buscar-me"
Marta regenta la Cooperativa "As vacas de Ulloa" i es va fer càrrec de la granja familiar que tenien arrendada a Monterroso (Lugo). "Vaig estudiar Ciències Empresarials a Vigo i vaig començar com grangera sense tenir-ne ni idea". Els seus pares tenien llogada la granja i, quan s'anava a acabar el contracte, es va produir una cosa insòlita. "La granja la portava altra gent -explica Marta- i, un dia, les vaques es van escapar. Jo les vaig portar de nou a la granja i així va començar tot ". Amb l'ajuda d'un paisà d'aquesta localitat, el "senyor Daniel", Marta va començar a aprendre l'ofici de forma precipitada sota la denominació de "Granxa Maruxa". "Vaig tenir 7 dies per començar. Amb l'ajuda de Daniel, Marta va fer reflotar el negoci. "Al principi, teníem 25 vaques però en vaig haver de sacrificar per una malaltia". Després, va adquirir una cabana de vaques holandeses amb les que s'entenia amb prou feines. "¡Mugían en holandès!", recorda somrient Marta que, en aquests anys, ha patit, com molts altres productors, la crisi del sector lacti. Per això, va decidir diversificar el negoci cap a l'elaboració de galetes amb la nata de la llet i, darrerament, amb el llançament d'una crema corporal ecològica que conté un 40% de llet animal.

"És un treball super dur", assegura aquesta empresària, que va haver d'escoltar, al principi, les apostes que es creuaven al poble per l'incert futur de la seva explotació ramadera. Marta va adquirir certa rellevància mediàtica quan es va conèixer que atén a les vaques amb molt d'amor, com diu ella mateixa. "Els poso música clàssica per millorar la seva producció i he penjat fotografies de la meva mare (fotògrafa professional) per tota la granja".

 

Maite Botella, "Ladespensa.bio": Els meus pares em van dir que estava boja"
Maite és experta en Màrqueting, professió que va exercir durant 20 anys, i és filla d'agricultors. "Vaig decidir tornar al meu poble, Asp, a la zona del Vinalopó, i em vaig trobar un lloc despoblat i amb pocs recursos agrícoles", comenta. Tenia clar que volia dedicar-se a l'agricultura ecològica i, amb la seva germana, va començar fa cinc anys a conrear en els terrenys familiars raïm embutxacat amb denominació d'origen, fruites i hortalisses. "Al principi, jo mateixa conreava la terra i repartia amb la meva furgoneta tota la producció".

Maite va ser aplicar els seus coneixements d'emprenedoria i va tancar acords amb altres agricultors jubilats per explotar les seves parcel·les. "No hi ha canvi generacional"- explica. Per això, el seu projecte es basa en posar en valor aquestes terres i treure'n rendiment. A canvi, els agricultors reben una renda periòdica.
Maite Álvarez dóna feina a cinc famílies i als jornalers que van periòdicament a recollir el raïm. "Dono feina a més de 50 persones. Som com una gran família", comenta aquesta empresària.
L'objectiu ara és replicar el projecte de "Ladespensa.bio" en altres pobles amb l'ajuda dels ajuntaments.

 

Isabel Martínez, "Avicomposteros RBKart": "Els que venim de la ciutat arribem al camp amb molta ignorància"
"Com a persona estic realitzada", explica Isabel mentre recorda els seus primers dies a la localitat madrilenya del Boalo. "He estat procuradora molts anys i va arribar un moment en què no m'arribava l'oxigen", explica aquesta ex urbanita que ara es dedica de ple al seu projecte de residus orgànics "Avicomposteros RBKart". "El projecte ara és molt educatiu- assegura Isabel-. Estem ensenyant a recuperar residus i convertir-los en compostatge als nens del col·legi del Boalo". A aquesta emprenedora li agrada dir que no generem escombraries sinó recursos. "Més del 80% de les escombraries és residu orgànic i es converteix en nutrients per conrear la terra" sosté. Maite utilitza a les gallines com "eines" per esgarrapar i desfer els residus.

La reacció del poble davant aquesta iniciativa va ser bona. "Estem sent ben acollits. Els nens veuen que poden fer classe de matemàtiques o geometria experimentant amb els volums dels ous o que poden observar els microorganismes dels residus a través d'un microscopi ". El poble deixa les escombraries i aquest "compost" es porta a un hort comunitari.
Abans d'acomiadar-nos, Isabel deixa aquesta reflexió "La gent del camp m'ensenya molt. Són un focus de saviesa que durant molt temps no hem sabut escoltar".

 

FONT: SER

Comentaris
Tornar Enrere
News_item_thumb_asset
Segueix-nos a Facebook Twitter