Capcalera_altres1
Pere Josep Jiménez ens presenta el Grup de Natura Freixe
31.01.2014

Parlem amb....
Pere Josep Jiménez Soci-fundador del Grup de Natura Freixe i coordinador de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix

Pere Josep Jiménez és un dels membres fundadors del Grup de Natura Freixe el 1989, ara fa 25 anys. Durant 10 anys treballà en l’àmbit de la recerca farmacèutica a Barcelona. El 1999 decidí tornar a la seva població, Flix, per endegar un projecte en el que feia anys que estava implicat: la recuperació de la zona d’aiguamolls de Sebes i la seva transformació en un referent de la implicació local en la conservació d’un espai natural.
D’ençà del 1999 és el coordinador de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix, gestionada pel Grup de Natura Freixe, i en la que s’ha aconseguit fer realitat un projecte que integra conservació, recerca, educació, divulgació i custòdia del territori.

- Des de la seva creació, l’any 1989, el Grup de Natura Freixe treballa per la conservació de la naturalesa, tot impulsant “acords de custòdia del territori”, tant amb entitats públiques com privades. Ens pots detallar en què consisteixen aquests acords i les implicacions que comporten.
Quan es va crear el Grup de Natura Freixe, i sense saber-ho, ja que a Catalunya encara no s’havia importat el terme de custòdia del territori, ja fèiem custòdia del territori.
Per “custòdia” entenem tenir cura i participar de la conservació i la preservació dels valors naturals, però no solament dels valors naturals, sinó també de les interaccions entre l’home i la natura. Per tant, la “custòdia del territori” implica la preservació de les activitats tradicionals, en aquest cas, la preservació de l’agricultura i la ramaderia sostenibles.
A partir de la creació de la Xarxa de Custòdia del Territori, aquesta pràctica rep un gran impuls i un reconeixement, i es comença a parlar del concepte “custòdia del territori” tal i com el coneixem actualment. S’impulsen acords de custòdia basats en uns estàndards de qualitat marcats per la pròpia xarxa.

Els acords de custòdia són una manera molt senzilla, i molt planera, d’implicar als propietaris en la preservació dels valors ambientals que tenen les seves finques, tot buscant la seva col·laboració. Són les persones del propi territori, a través de grups com el nostre, les que conversen amb els pagesos i propietaris i cerquen la seva complicitat.
Un exemple seria un pagès que té una finca d’interès a tocar del riu Ebre i de la que no fa cap ús. Una finca que, si es recuperés, tindria un valor natural molt important. En aquest punt, s’inicien les converses per tal que cedeixi part de la finca, per exemple, per fer una restauració del bosc de ribera. O bé, una altra opció seria assessorar-lo perquè fes una transformació a conreu ecològic. Serien opcions de custòdia que permetrien recuperar una zona d’interès i que es farien sempre amb la implicació del propietari de la finca.

En definitiva, es busca la implicació, un compromís entre dues parts basat en la complicitat i la confiança, bàsica en el procés.

És important destacar que els acords de custòdia es diferencien del que s’entenia fins ara com a conservació de la natura. Una conservació que simplement consistia en una declaració de zona protegida que, moltes vegades es podia interpretar com una exclusió d’altres activats econòmiques.


- Com a impulsora d’aquests acords, Natura Freixe és membre de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). Ens pots parlar d’aquesta entitat i dels serveis que ofereix.
La XCT és una entitat paraigua que permet visibilitzar la feina que es desenvolupa arreu del territori català. La xarxa agrupa centenars d’entitats de Catalunya, fet que li permet comunicar totes les actuacions que s’impulsen més enllà del nostre territori.
També aporta un suport jurídic i d’assessorament a l’hora de signar els acords de custòdia, fent-ne un seguiment i treballant perquè compleixin amb els estàndards de qualitat. Cal que els acords “es facin bé i en condicions”.
La Xarxa també treballa en l’àmbit polític i parlamentari, fent pedagogia d’aquesta nova manera d’entendre la conservació del territori i vetllant per tenir una cobertura jurídica, i alhora rebre ajuts i suport de l’administració.

Cal destacar que el grup Natura Freixe va ser una de les entitats que va participar en la fundació de la Xarxa de Custòdia del Territori.


- Un altra línia de treball que desenvolupa l’entitat es centra en la divulgació del patrimoni natural i paisatgístic de la Ribera d’Ebre. Quines iniciatives s’han impulsat en aquest sentit?
Les actuacions de divulgació que du a terme l’entitat s’ impulsen en el marc de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix.
Així, en l’àmbit educatiu, des de l’any 2008 i gràcies a un acord amb l’administració, la reserva compta amb un Entorn d’Aprenentatge inclòs a la xarxa d’entitats de suport a la docència del Departament d’Educació. Gràcies a les activitats que s’impulsen en aquest sentit, cada any la reserva rep uns 4.000 alumnes de tot el territori català. Així, podem dir que tenim una llarga trajectòria en l’àmbit educatiu, iniciada fa 25 anys, amb la creació del Grup de Natura Freixe, i que es va veure impulsada amb la creació de l’“Entorn d’aprenentatge”.

Des de l’entitat també es treballa en l’elaboració d’estudis i treballs vers els valors naturals de la comarca, com per exemple el projecte de recuperació del “Camí de Sirga”, una carretera fluvial perfilada pels homes de riu, sirgadors i llaguters, que per la vora de l’Ebre i amb l’ajuda de la corda de la sirga, havien d’arrossegar a les seves espatlles tot el pes dels llaguts i la mercaderia que hi duien dins quan el corrent de l’aigua i del vent no els era favorable.
Així mateix, el Grup també organitza, periòdicament, jornades tècniques i de formació dirigides a tècnics i conservacionistes.


- Al llarg dels anys, el Grup de Natura Freixe ha realitzat diversos projectes destinats a la conservació, divulgació i estudi de l'espai natural que han permès, entre altres fites, la reintroducció de la cigonya blanca a les Terres de l'Ebre i la recuperació del Camí de Sirga. Alguna iniciativa de la que et sentis especialment satisfet.
No parlaria d’un projecte en concret sinó de la suma de tots. Abans de l’any 1989, la zona de la reserva natural era un espai marginal, sense cap ús en concret ni cap interès per al públic en general.
En aquests anys, hem aconseguit revaloritzar un espai natural, millorar el seu hàbitat, dotar-lo d’infraestructures i convertir-lo en un actiu econòmic pel territori. Aquestes actuacions han creat un seguit de sinèrgies importants al territori, creant llocs de treball i generant activitat econòmica al nostre voltant, ja que la recuperació d’aquest espai ha necessitat de proveïdors del territori per poder construir les instal·lacions de la reserva.

Un altre sector que s’ha beneficiat de la recuperació de l’espai ha estat el turisme. Un exemple seria la creació de l’alberg de Flix, creat per poder allotjar als estudiants que visiten la reserva de Sebes.

Sempre hem cercat lligar els projectes de conservació i recerca amb la seva divulgació i reconeixement social. En aquest sentit, el projecte de reintroducció de la cigonya blanca a les Terres de l’Ebre i el de pastura amb cavalls de la Camarga, són els que acompleixen més aquestes condicions i els que ens han donat el reconeixement i han permès desenvolupar posteriorment d’altres de menys visibles.

Gràcies a tot això, la gent de la comarca ha vist que conservar un espai natural també té un rèdit en quan a l’activitat econòmica es refereix.


- Més recentment, el Grup ha impulsat la creació d’una marca d’oli ecològic produït amb olives procedents de les finques situades a l’entorn de la Reserva Natural de Sebes. Ens pots parlar una mica més d’aquest projecte i del paper que hi juga l’associació.
Aquest projecte és un pas més per contrarestar la idea preconcebuda de que un espai natural exclou altres activitats. Amb aquesta iniciativa hi hem volgut donar la volta.
La zona dels aiguamolls està protegida, però al seu voltant hi ha un paisatge i una activitat tradicional relacionada amb el cultiu de l’olivera. Una activitat que s’estava degradant i abandonant. Parlem d’oliveres centenàries, de la varietat d’empeltre, que formen part d’un paisatge d’“oliveres i aiguamolls”. 

Amb l’objectiu de recuperar el cultiu d’aquesta varietat, es va adquirir una finca a través de la “Fundació Territori i Paisatge” i vam començar a treballar amb la creació d’una marca d’oli de qualitat: l’”OLI MAS DE PITOIA - Oli de la Reserva Natural de Sebes”. Amb el finançament de l’actual “Fundació Catalunya La Pedrera” s’està invertint per posar en producció aquesta finca de vora 5 hectàrees i més de 400 oliveres.
Per tal que els pagesos amb finques limítrofes a la reserva es puguin sumar al projecte de forma voluntària, cal que reconverteixin el seu conreu en ecològic, obtenint així un producte de qualitat i amb un gran valor afegit, al cultivar-se al costat d’una reserva natural. En definitiva un producte que podran vendre a un preu més alt pel seu valor afegit.

Amb aquesta iniciativa s’obté un oli de gran qualitat lligat a la conservació d’un espai natural. Un oli que ajuda a la preservació dels valors naturals de la reserva.


- El Grup de Natura Freixe forma part del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques, una entitat que a través de la gestió dels ajuts Leader recolza les iniciatives empresarials del territori. Quin és el valor afegit que aporta l’ entitat com a membre del Consorci?
Nosaltres aportem una nova visió que mostra com els recursos naturals del nostre territori són un valor afegit per impulsar nous productes i noves activitats a la comarca.
Creiem que és una visió a tenir en compte, sobretot en una comarca com la Ribera d’Ebre, amb una gran dependència del sector industrial, actualment en crisi. En aquest sentit, és important saber que tenim uns valors propis que no es poden deslocalitzar, uns valors naturals i paisatgístics que generen i poden generar activitat econòmica al territori.


- L’any 1999, el Natura Freixe es va convertir en el gestor de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix. Que va suposar aquest fet per a l’entitat?
Quan es va fundar el Grup de Natura Freixe no pensàvem en gestionar un espai natural, el nostre objectiu era divulgar el patrimoni natural de la comarca i fer actuacions d’educació. Tot i així, i gràcies a la tasca de divulgació i de coneixement del territori, l’any 1992 el Departament de Medi Ambient va escollir, entre d’altres, el municipi de Flix per a realitzar-hi una actuació de restauració del patrimoni natural.
Aquest va ser un primer contacte on l’administració confiava amb el Grup perquè els hi aportéssim la nostra visió, alhora que érem els seus ulls al territori durant l’actuació de restauració. Aquest fet va suposar que ens impliquéssim al màxim amb el projecte i que treballéssim per millorar l’espai. Amb aquesta idea, i amb el suport de l’Ajuntament de Flix, i la creació d’una Escola Taller, es va restaurar la masia del Mas del Director, i vam continuar treballant i cercant finançament per donar un ús a la infraestructura que s’havia creat.

Va ser en aquest moment, l’any 1999, quan des de l’administració es va donar suport a que el Grup gestionés la reserva. Una iniciativa innovadora, fins aleshores era l’administració pública qui s’encarregava de gestionar i conservar els espais naturals del territori.

 

PARLEM DE LA RESERVA NATURAL DE SEBES

- La Reserva de Sebes compta amb un Centre d’Informació i Educació Ambiental i un Centre d’Interpretació del Camí de Sirga, a més de dues passeres i tres observatoris. Un seguit d’instal·lacions on s’ofereixen activitats destinades a conèixer el patrimoni natural i cultural del territori. Tenint en compte aquestes accions, quin és el perfil dels visitants que rebeu?
Podem dir que el 50% del nostre públic són escolars, un 30% són famílies, un 10% correspon al turisme especialitzat, sobretot l’ornitològic, i el 10% restant correspon a altres col·lectius.

- A nivell territorial, treballeu amb altres entitats de la zona per emprendre projectes de dinamització del territori conjunts?
Més enllà del propi territori, actualment treballem conjuntament amb Riba-roja d’Ebre per impulsar la redacció de la Carta Europea de Turisme Sostenible. Hem de tenir en compte que el meandre de Riba-roja d’Ebre és la continuïtat natural de l’espai natural de la reserva de Sebes i, per tant, creiem que és bàsic que s’impliquin en el projecte.

També hem treballat amb el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, a través dels projectes “7 comarques” i “recuperació del “Camí de Sirga”, o bé impulsant paquets turístics conjunts.
En aquest sentit, creiem que és molt important incidir en l’àmbit del turisme. Ens trobem en una comarca històricament dedicada a l’agricultura i la indústria, i poc explotada turísticament. Queda molt camí per recórrer en aquest àmbit de treball, i tenim l’oportunitat de crear uns serveis turístics adaptats al nostre territori i respectuosos amb l’entorn.


FUTUR

- Ja per acabar, quin creus que serà, o que ha de ser, el futur de la Reserva?
En primer terme, hem de consolidar el model actual. Cal treballar perquè la custòdia del territori tingui una base econòmica sòlida i el reconeixement legal que es mereix.

D’altra banda, creiem que és important ampliar el nostre àmbit d’actuació a tota la comarca. Un exemple és l’actual projecte de Custòdia del Territori que ha rebut el suport de la Generalitat de Catalunya i que té per objectiu integrar la custòdia agrària i fluvial a la nostra comarca. Creant un espai conjunt que ens permetés parlar, per exemple, del “Parc Natural de l’Ebre”, de la mateixa manera que parlem del “Parc Natural del Delta de l’Ebre”. Sempre tenint en compte que la conservació del territori no ha de ser un fre per a l’activitat econòmica, sinó al contrari, i com hem demostrat des de l’entitat en els darrers anys, tenint clar que la conservació del patrimoni natural pot generar activitat econòmica i sinèrgies amb el territori.

Finalment, també creiem que cal treballar per incloure la zona de Sebes a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, projecte del que en varem ser impulsors, i que ha d’ajudar a la projecció internacional d’aquest territori. Creiem que si hi ha un model que integri activitat humana i activitat de conservació, aquest és el nostre i, per tant, treballarem amb l’objectiu de revertir la situació i que la reserva de Sebes i altres territoris exclosos s’integrin a l’estructura i els objectius de la reserva de la Biosfera.

 

Fotografies: propietat de Pere Josep Jiménez

Comentaris
Tornar Enrere
News_item_thumb_asset
News_item_thumb_asset
News_item_thumb_asset
News_item_thumb_asset
Segueix-nos a Youtube Linkedin Twitter Facebook

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir-li continguts interessants mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Poden canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies

Acceptar